120è Aniversari- Ramon Calsina

26 de febrer de 2021
Publicat a Museu Deu
26 de febrer de 2021 Comunicació Museus del Vendrell

120è Aniversari- Ramon Calsina

Avui és l’aniversari de Ramon Calsina (1901 – 1992), pintor, dibuixant i gravador, que no va voler mai adscriure’s a cap grup ni estil artístic concret.

Calsina va viure per l’art, era la seva autèntica i única vocació. Al llarg dels seus 91 anys de vida va veure passar davant seu importants moviments artístics que crearen escola: el dadaisme, l’abstracte, el poo-art, el minimal, l’art conceptual…, i cal escriure “va veure passar” perquè no va participar de cap d’ells; els va conèixer i els va analitzar, però no va establir mai cap paral·lelisme concret, cap relació patent.

Calsina va realitzar una mena de pelegrinatge solitari dins el món de l’art. Va crear un estil propi, allunyat dels corrents artístics que imperaven en cada època de la seva vida. L’artista del Poblenou barceloní ni tan sols estava d’acord a deixar-se classificar, a permetre que la seva obra fos ordenada en un o altre determinat corrent artístic, tal com podem veure en els grans manuals d’història de l’art.

En una entrevista de El Periódico de l’any 1988 Calsina va dir:

“Unos me llaman surrealista y otros academicista. No entiendo por qué ponen nombres y etiquetes. Tengo cuadros de 1929 que ya eran una mezcla indefinible. No sabria catalogarme”.

El seu gran sentit de l’humor i el seu caràcter faceciós el va plasmar també quan li preguntaven sobre els artistes que contribuïren en el seu estil pictòric. L’any 1992 en una entrevista a Radio Cinco mentre li preguntaven sobre les possibles apreciacions de Goya en una de les seves obres, va comentar el següent:

“Sí, Bueno, aquí hay de todo. Hay Goya y hay hasta Perico de los Palotes. Aquí hay de todo…quizás el señor Freud ineterviniera en este dialogo un poco. Las coses de pequeño, de ocho años, me han quedado marcadas.”

Les entrevistes que realitzaven a Calsina sovint seguien un únic punt de conversa: el món de l’art, però comentat en tota la seva extensió. Calsina opinava sòlidament sobre el seu art i també el de la resta d’artistes del moment o de les figures clàssiques. Parlava amb loquacitat d’aspectes formals de les seves obres com ara la composició, els colors, la tècnica; comentava els diferents estils artístics, quins eres els que perdurarien en el temps, però sens dubte, uns dels temes que més el preocupava era el de la comercialització de l’art, dels marxants i el paper dels crítics dintre del món artístic. I per a mostra un botó:

   

Text extret del llibre: Payán,Núria: Ramon Calsina, creador incondicional. Museu Deu. El Vendrell, 2009.