Fenosa va arribar a fer 1.521 escultures originals al llarg de la seva vida, totes elles catalogades, de les quals la Fundació vendrellenca conserva 1.110 obres, en terra cuita o guix. La resta pertany a col·leccions particulars, menys 65 obres sobre les quals tracta aquesta exposició. 14 d’elles varen ser robades al propi Fenosa o als col·leccionistes privats. La resta, 51, es van perdre per diversos motius: la marxa precipitada de l’escultor de París el 1929; la fugida urgent cap a l’exili el 1939; l’ocupació alemanya de París i, finalment, la desesperació que li va significar l’enamorament de Nicole Fenosa fins que va poder casar-se amb ella.
D’aquestes 51 obres perdudes 28 s’han recuperat. Un bloc important va ser gràcies a Picasso, que va trobar als brocanters les escultures que el propietari de l’ hotel de Fenosa a París havia venut el 1929 per compensar els deutes deixat per Fenosa. Picasso va comprar els originals en terra i els va fondre i es conserven ara a les col·leccions dels hereus de Picasso. La resta s’han identificat i s’ han trobat, a Mèxic, a les mans de familiars exiliats i a Barcelona.
En resten 23 per trobar, tot i que aquesta exposició les dona a conèixer per primera vegada a través de documents gràfics que han aparegut en la recerca. Són els retrats desapareguts de Picasso, Chanel, Cocteau, Oscar Dominguez, Rafaela Barga, Jean Degottex, Youla Chapoval, així com l’escultura David feta per a Cocteau, un nu que va regalar al president Companys, i quatre Repúbliques que va presentar al concurs del monument a Pi i Margall a la cruïlla del passeig de Gràcia amb Diagonal.