A través d’un llenguatge propi dels mass-media, pretén burlar la percepció d’aquelles ficcions creades per la promiscuïtat de les imatges que ens arriben a través dels mitjans de comunicació social i observar l’acció catalitzadora que tenen en els discursos de poder i de violència per aprofundir en la creació de noves perspectives des de la pintura.
Si bé els mitjans han ajudat que alguns sectors de la població accedeixin a un art més popular, han contribuït també a la desinformació. Per això, plantejar nous interrogants converteix aquest projecte en un experiment de creació de noves realitats que han de ser desxifrades pels espectadors.
La fotografia és una forma de guanyar distància a l’hora de penetrar en la realitat, i assumeix una funció religiosa des del moment que serveix per elaborar els records de tothom.
La pintura o, més ben dit, pintar quadres a partir de fotografies, torna absurda la representació. És la llibertat de no haver d’inventar res, de poder oblidar el que significa la pintura -color, composició, espai-, tot el que se sabia i s’havia pensat. Si en la fotografia la realitat es converteix en imatge, quan aquesta arriba a la imatge es converteix en realitat.
