Les paraules de Perucho ens endinsen en un artista dins de l’anomenada escola paisatgística catalana i amb unes pintures que proposen un recorregut pel món de la composició i del color que connecta amb els principals moviments pictòrics del segle XX.
Lirisme i expressionisme màgic es combinen en l’obra de Jordi Freixas Cortés (1917-1984), a través d’una paleta de colors vibrants i impactants que omple d’energia totes les obres. Començant per un domini de tots els matisos del gris, continua buscant la seva expressió pròpia a través d’un expressionisme màgic, de realitat poètica, fins a aconseguir una síntesi original en la apoteosi del color. Precisament d’aquests colors també en parlava Santos Torroella l’any 1978 a Destino, on comentava “el color es el máximo valor en las pinturas de Jordi Freixas: rico, variadísimo, arrebatado a veces, bien administrado siempre, él constituye el cuadro y le da forma”
Aquest cromatisme es pot contemplar a la sala d’exposicions temporals del Museu Deu. Un conjunt d’una cinquantena de peces, de marines, de bodegons, de paisatges que recorren la serva trajectòria artística, des dels anys 50 fins un any abans de la seva mort, on es reflecteixen tots els anys d’estudi, d’assajos i de preocupacions conceptuals fins arribar a nous plantejaments de comunicació a través de la llum i el color.