Museu Deu

COL·LECCIONS

Segona planta

PINTURA

La col·lecció de pintura de la planta segona està plantejada seguint un estricte ordre cronològic. S’hi exposen les obres dels artistes de l’escola catalana nascuts aproximadament a partir del primer terç del segle XIX fins als anys noranta del segle XX.

Destaquen noms com Ramon Martí Alsina, Eliseu Meifrén,  Tomàs Moragas o Olga Sacharoff.

Una de les peces més destacables és: el Torrent de Pareis de Joaquim Mir, una pintura amb el paisatge mallorquí, exaltat i flamejant.

L’espai ampli del final de la sala ens permet gaudir del majestuós Port de Barcelona de Ramon Casas i de dues obres de l’artista noucentista sitgetà Joaquim Sunyer: Nena i gallina i Cuina de muntanya.

Altres artistes representats amb obres de petit format en aquesta sala són Joaquim Terruella, Segundo Matilla, Josep Armet. De Francesc Gimeno s’exposa un paisatge i dels representants de l’Escola d’Olot hi ha obres d’Enric Galwey, Iu Pasqual i Melcior Domenge. Els paisatges de la província de Tarragona es representen de la mà del pintor vallenc Jaume Mercadé; també hi podem trobar paisatges de Joan Colom, Josep Mompou i Manuel Humbert.

ESCULTURA

El recorregut escultòric per la segona planta s’inicia amb dos artistes nascuts a partir de la segona meitat del segle XIX: Enric Clarasó és l’escultor més jove i va representar la Tristesa d’alabastre, mentre que Josep Llimona, considerat el principal representant del modernisme català, la va interpretar de bronze. Al centre d’ambdues escultures es situa la blanca Dona estirada de Joan Rebull.

També hi són representats els artistes Josep Clarà, Josep Viladomat, Martí Llauradó i Josep Cañas, Apel·les Fenosa i Josep Granyer, amb els seus personatges híbrids tan peculiars.

En l’espai final de la sala es concentren dues de les escultures més famoses del reusenc Joan Rebull: La pastoreta i Cap de càntir.

En marbre fou treballat un classicista Bust femení per la mà d’Enric Monjo, mentre que la pedra porosa, amb un altre bust femení, va ser treballada per Apel·les Fenosa. Finalitzem amb l’obra d’Enric Casanovas, com a clar exponent de la interpretació de les formes noucentistes. 

CERÀMICA CONTEMPORÀNIA

La col·lecció de ceràmica contemporània del Museu Deu està formada per obres dels principals artistes ceramistes catalans.

La col·lecció inclou 39 peces, la majoria exposades en una gran vitrina d’original disseny, en la qual trobem noms destacats com Antoni Cumella, Josep Serra, Enric Serra, Jordi Serra i Josep Llorens Artigas.

DESPATX I DORMITORI

El Museu Deu ha destinat part de la zona expositiva a mostrar dues estances que reflecteixen el despatx i el dormitori del Sr. Antoni Deu Font. 

En ambdós espais s’ha representat l’entorn quotidià real del donant de les obres d’art que conformen el Museu Deu, un ambient que palesa tota una vida dedicada al col·leccionisme d’objectes artístics.

PRIMERA planta

PINTURA

La majoria dels pintors que es representen en aquesta sala són nascuts al segle XX, encara que també hi trobem noms de l’escola catalana de finals del segle XIX, com ara Joan Serra o Emili Bosch Roger.

Encetem el segle XX amb els paisatges de Josep Amat, Alfred Sisquella, Ramon de Capmany, Pere Pruna, Josep Casañé Puig i Campillo Solano.

En el camp figuratiu trobem Josep M. Mallol i Suazo, les seves obres contrasten amb les pintures de Miquel Villà. Al final de la sala hi ha els dibuixos i les pintures de Ramón Calsina, el qual introdueix el visitant en un món màgic, oníric i ple de records d’infantesa.

Iniciem el “camí triangular” de la sala amb la contemplació d’una obra de grans dimensions d’Ignasi Mundó, en la qual el fauvisme i el cubisme són presos com a punts de referència. Dues peces d’Emili Grau Sala ens recorden l’ambient de París: els carrers, les cases i un dia de cursa en un hipòdrom. 

Els últims pintors de la sala són nascuts a partir dels anys vint del segle XX. Josep Roca Sastre, Francesc Todó, Julià Grau Santos i Rafael Duran.

ESCULTURA

El Museu Deu exposa en aquesta sala obres de diferents escultors contemporanis nascuts els anys vint i trenta del segle XX: Josep Salvadó Jassans, Ricard Sala Olivella i Josep M. Subirachs).

Cal remarcar que també es mostren dues peces de l’única escultora que forma part del fons d’art del Museu: la barcelonina Lluïsa Granero.

IVORI

El Museu Deu gaudeix d’un conjunt de 55 obres fetes d’ivori de procedència europea i oriental. Entre les peces europees destaquem set relleus, un original perfumador, un petit segell de lacrar, una delicada esfera a l’interior de la qual podem admirar un grup de minaires treballant o un Sant Crist del segle XVIII que només fa set centímetres d’alçada.

De Tailàndia prové un mànec tallat amb un conjunt de ballarines amb els cossos units. La resta de les escultures són orientals: es representen oficis, vaixells, elefants…i sis netsukés, entre d’altres. 

VIDRE DE NANCY

En aquesta planta podem observar diferents obres de dos dels artistes més prestigiosos de l’Art Nouveau: Émille Gallé i Gerome Daum, els quals van fer importants aportacions al moviment modernista principalment amb els seus recipients florals, llums, cendrers…

Vidre bufat català

La col·lecció de vidre bufat català del Museu Deu està formada per més d’una trentena de peces, del segle XVIII: ampolles, porrons, càntirs, almorratxa…

Planta baixa

Dibuixos i Aquarel·les

La recepció del Museu Deu acull una part de les col·leccions de dibuixos i d’aquarel·les i està formada per un total de 285 i 83 peces, respectivament. S’hi exhibeixen peces de Canals, Soler Jové, Calsina i Aragay. 

Abans d’accedir a la Sala de les Catifes, el visitant pot contemplar un espai destinat al donant del Museu Deu, el senyor Antoni Deu, amb el seu bust de bronze i una pintura del despatx de la notaria.

Zona interior

La zona interior de la planta baixa, coneguda amb el nom de “Sala de les Catifes”, és la més espectacular del Museu Deu. Es tracta d’un ampli espai on el públic camina per damunt d’un terra de vidre mentre pot contemplar la col·lecció de catifes orientals i la de bacines situades sota els seus peus.

Val la pena també admirar la col·lecció de talles religioses situades a les parets de la sala i les dues vitrines on s’exposa part de l’orfebreria religiosa del fons d’art del Museu Deu.

sala d’exposicions temporals

Els espais del Museu Deu, les diferents sales d’exposició, les parets, les vitrines, etc. han quedat petites per acollir la totalitat de les obres que el senyor Deu va donar al municipi.

El discurs museístic permet contemplar part de les col·leccions més destacades, donant rellevància a determinades peces, encara que moltes altres resten en la penombra, a la sala de reserva del museu i són les protagonistes de les exposicions temporals de la sala soterrani.

SEGUEIX-NOS

Coneix totes les novetats del Museu Deu a les nostres xarxes socials.

contact-section