Segons la cartografia antiga, es coneix l’existència de l’anomenat estany Gran de Coma-ruga, que era travessat per un camí veïnal. Tanmateix, el fet que la vegetació estigués intercalada amb l’aigua feia la sensació que l’espai fos configurat per diversos estanys. Durant l’estiu, l’estany podia quedar reduït o fins i tot assecar-se totalment.

Posteriorment, en escrits de principi de segle XX es menciona l’existència de dos estanys diferenciats: l’estany de Coma-ruga, fruit majoritàriament de l’aflorament d’aigües termals subterrànies; i l’estany Gran, resultat de temporals marins o d’escorrentia superficial.

El primer quedaria delimitat a la banda esquerra del camí de Coma-ruga, mentre que el segon, que no apareix en els mapes antics, es conserva actualment en forma d’estany urbanitzat. De fet, molt probablement, abans del procés d’urbanització d’aquest espai, després de temporals de mar o de pluja, creixia la massa d’aigua i els dos estanys sovint es convertien en un de sol.

Sabies que…?

A partir del procés de desamortització eclesiàstica de mitjans del segle XIX, aquest territori passà a ser propietat de l’Ajuntament del Vendrell, gràcies a la compra en subhasta d’aquests terrenys per part de Salvador Serra, veí del Vendrell, que els cedí als seus vilatans l’any 1847. Els terrenys es localitzaven aleshores dins el terme de Sant Vicenç de Calders, fins que l’any 1946 es va agregar aquest municipi al del Vendrell.